OPINIO-FORUM GASTRONOMIC  JOSEP SUCARRATS  24/07/09 Els vins, les lleis, l'art Espero els estius, sobretot, pels sopars a la fresca, garantia d’àpats distesos propicis per gaudir de l’estació més llaminera de l’any i de converses que s’esfilagarsen fins a la matinada. Sense conèixer aquesta flaca meva, la Gemma del Mas Ardèvol de Porrera va convidar-me a compartir un dels sopars-tertúlia que organitza aquest estiu i vaig sucumbir a la temptació d’acceptar la proposta perquè m’havien parlat massa bé de la bona fama —justificada: en vaig ser testimoni— que té la cuina prioratina que serveixen en aquesta casa rural. Amb una vintena de comensals més, seia a taula amb en Josep Lluís Pérez, enòleg amb qui fins aleshores just havia intercanviat algunes paraules per telèfon. Es tractava que ell i jo encetéssim una conversa sobre els plaers del menjar i el vi —quin bon tema, per a una nit d’estiu— oberta a la resta de companys del sopar. Els connaisseurs del món del vi saben que, a Catalunya, Josep Lluís Pérez, des del Mas Martinet de Falset, ha estat un dels enòlegs més revolucionaris dels darrers 25 anys. Va ser un dels quatre visionaris que van activar el prodigi de la DOQ Priorat quan ningú no hi confiava. Vint-i-cinc anys més tard, quan supera els setanta, no dóna per tancada la seva contribució al món del vi amb aquella fita. Assessor de diversos cellers de l’estat, avui aporta els seus coneixements en zones vinícolament tan exòtiques com Egipte o Suècia. És com si sempre camini tres o quatre passes endavant de la resta. Mentre corrien el plats d’un menú mediterraníssim —entre les dolmades fetes amb pàmpols de les vinyes veïnes i un gaspatxo refrescant de remolatxa, tot regat amb vins de la comarca, és clar— en Josep Lluís reflexionava sobre l’asincronia entre l’esclat de la cuina d’avantguarda i la socialització del vi. Sí, són pocs els qui han anat a elBulli, posem per cas, però l’impuls renovador de Ferran Adrià i el seu equip ha sacsejat les cuines d’arreu del país on, qui més qui menys, n’ha tastat els resultats i se n’ha format una opinió. Els grans xefs han desplegat amb llibertat el seu talent i la seva creativitat i han obert nous horitzons. El vi, es queixa Josep Lluís Pérez, pateix les limitacions d’una legislació obsoleta i capriciosa. El sistema de denominacions es revela enrevessat en els mercats lliures d’avui, i la lògica no sempre impera en la redacció d’aquestes lleis. Per això els agents del món del vi —viticultors i enòlegs— no poden exercir el mateix paper que han protagonitzat els xefs en el món de l’alta cuina. Les definicions legals de clima, terroir o varietat autòctona acaben encotillant el talent d’aquests professionals. Josep Lluís Pérez afirma que els grans vins també són art. Que poden transmetre un missatge, perquè en el seu procés intervenen persones que prenen unes determinades decisions segons el que volen explicar dins l’ampolla. I que aquest factor —l’humà— sovint és el més oblidat de tots. Ell, comunicador empàtic i expressiu —ben lluny de la xerrameca incomprensible dels mals sommeliers—, avui troba espais de llibertat a les vinyes del desert egipci i de les fredes terres escandinaves mentre a casa malda per desfer prejudicis i desmuntar dogmes. I em fa pensar que sí, que ara que els vins catalans busquen el seu lloc al món, necessiten donar corda als visionaris i emprenedors de la pasta d’en Josep Lluís Pérez. No és gens fàcil —ai, la política agrària de la UE...—, però quan els temps ens són adversos el millor que podem fer és avançar-los: penseu, si no en el Priorat de fa trenta anys. Josep Sucarrats Director de Descobrir CUINA OPINIO  CRISTINA  03/08/09 descripcio=Me gustaría opinar sobre mi estancia en Mas Ardevol, sólo he estado una noche pero la estancia ha sido perfecta. Era una sorpresa para mi novio y ha quedado encantado :)Lo recomiendo totalmente para una escapada romántica, para desconectar, para ir con la família...vamos para todo!! El desayuno es increible y los pueblos de al lado son muy bonitos y la casa una autentica monada super cuidada y con todo detalle... La verdad es que hay una cosa que no me ha gustado nada: QUE NO PUDIMOS QUEDARNOS MÁS PORQUE TENÍAMOS QUE TRABAJAR Espero repetir porque vale la pena... 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |